Cap home, cap dona, cap euro per l'exèrcit.

L’Objecció Fiscal a la Despesa Militar i l’IRPF

L'Objecció Fiscal a la Despesa Militar i l’IRPF. Els pressupostos que els estats dediquen a la guerra van augmentant cada cop més, de manera proporcional al que decreix el que es destina a cultura, salut i altres departaments socials. Es calcula que en un any sense grans guerres, al món es destinen 900.000 milions de dòlars a tot allò que és sinònim de guerra (armament, modernització de les forces armades, sous militars,...), mentre que tan sols amb un 3% d’aquesta escandalosa xifra es poden cobrir les necessitats bàsiques de la població en un any. I l’Estat espanyol n’és un clar exemple, destinant-hi 6.000 milions de pessetes anuals (uns 36 milions d’euros).

El pitjor de tot, és que darrera d’aquestes xifres hi som nosaltres: el sistema impositiu ens fa còmplices de la guerra, ja que no podem decidir cap a on poden anar els nostres impostos. I aquí és on apareix el fenomen de l’Objecció Fiscal. Cal aclarir que sota d’aquest terme no s’amagava res d’il·legal, sinó d’al·legal, és a dir, no es contradiu cap norma perquè cap llei ho contempla. S’actua al marge de la llei, una pràctica de desobediència civil.

El funcionament és senzill, un cop complimentada la declaració (mai per Hisenda, on no atendran la nostra petició), arribant a les caselles 102 i següents, dins l’aparta de retencions i altres pagaments a compte, cal tatxar un dels supòsits que no ens afecten i escriure-hi “objecció fiscal”. Tot seguit, a la casella hi anotarem la xifra. No es tracta de cap quantitat a l’atzar, sinó que hi ha 2 possibilitats: poden ser 84 euros (el nombre de països pobres) o el 5,7% de la quota (casella 101), que és la part dels pressupostos de l’estat que es destinen al ministeri de defensa, per bé que, de forma indirecta, hi ha diners que provenen dels ministeris de cultura o d’afers exteriors.

Cal dir, que l’objecció es pot fer tant si la declaració surt positiva com negativa, i que si no estem obligats a fer-la, també es pot realitzar, omplint-la tota de zeros i deduint 84 eurosLa xifra resultant no ens la quedem, sinó que destinem aquests diners a un projecte o programa social, demanant que ens facin un rebut, que es diposita junt amb el sobre de la declaració. A més a més, també cal omplir una instància dirigida al delegat d’Hisenda exposant les raons de l’objecció.

Com respon Hisenda?

Quan hi ha molta feina les coses es fan amb presses i no se n’adonen, retornant la totalitat dels diners si la declaració és negativa; si ho detecten, deixarem d’ingressar el 5,7% o els 84 euros esmentats, sense possibilitat de reclamació. Si la declaració és positiva (a favor de l’Estat) i no es percep l’objecció, es cobraran el que nosaltres li diem. Ara bé, si es detecta comença un procediment administratiu que pot acabar amb el recàrrec del 5,5% i del 20% per demora i multa i embargament del compte, sobre els diners que l’estat ha deixat d’ingressar, una xifra molt petita. El que es tracta, en qualsevol cas, és que l’Estat se n’adoni per, d’aquesta manera, intentar canviar la seva manera de pensar. En aquest moment, l’objecció fiscal la fan 300 persones a Catalunya i unes 3.000 a l’Estat espanyol.En qualsevol cas, i malgrat la nostra bona voluntat, l’Estat continuarà fent el que vulgui amb el que recapta, amb els nostres diners.

Si voleu més informació i obtenir els documents necessaris com ara la instància i exemples pràctics, ho podeu fer a www.justiciaipau.org/siof.