EL CAPITALISME TREPITJA LES NOSTRES VIDES

Els treballadors i treballadores del nostre país patim diàriament un seguit de situacions que ens provoquen molts problemes i que redueixen la nostra qualitat de vida.

D’entrada hem de fer front a l’elevat preu de l’habitatge. Per exemple, a Sant Joan de Vilatorrada, els preus dels pisos de nova construcció s’enfilen, sent prudent, fins a més enllà dels 180.000€. Qui vulgui comprar-los es veu obligat a hipotecar-se gairebé durant la resta de la seva vida, sent així víctimes d’especuladors, constructores i immobiliàries que guanyen diners a cabassos aprofitant-se de la necessitat de la gent de viure sota un sostre mínimament digne.

Un altre element a destacar seria la qüestió del treball. La precarietat hi és present en el tipus de contractes, en els sous, els horaris, les condicions de treball, la seguretat del lloc de treball... i la patim els col·lectius més desfavorits (joves, persones grans, amb baixa formació, dones, exreclusos, etc.). Tot plegat fa molt difícil que la gent pugui guanyar-se la vida i realitzar-se combinant vida laboral i vida personal.

La precarietat en la vida diària també es nota quan anem al supermercat a fer la compra. Els preus dels productes bàsics pugen sense parar i els sous no ho fan, ni de molt lluny, en la mateixa proporció. Així doncs, veiem com la cistella de la compra s’encareix i per tant, la nostra capacitat adquisitiva baixa progressivament.

A més, cal no oblidar la qüestió de la mobilitat. Deixant de banda la dificultat de disposar un vehicle privat, resulta escandalós que un estudiant universitari hagi de gastar-se cada curs entre 800 i 900 € aproximadament per realitzar el trajecte diari des de Manresa fins a la UAB amb RENFE, o que l’Autobús Manresa – Sant Joan, com qualsevol bitllet senzill interurbà d’una zona, costi 1’25 € per trajecte. En els dos casos el servei deixa molt a desitjar: massificació dels vehicles, poca puntualitat, un ventall horari que no s’ajusta a les necessitats dels usuaris, etc.

La precarietat creixent als sistemes públics de sanitat, educació i serveis socials també és una mostra clara de com l'aplicació de criteris mercantils als sistemes del benestar ens afecten a tots. Alguns exemples: llargues llistes d'espera, falta de personal, augment del fracàs escolar, professionals sobrecarregats de feina, llibres de text a càrrec de les famílies, manca de places residencials públiques, d'ajudes econòmiques per als més desfavorits, etc.

És evident que aquí hi ha alguna cosa que falla i des de L’Ovella Negra, creiem que és el sistema econòmic capitalista. Les causes, les raons d'aquests problemes són de fons, i creiem que és el model econòmic vigent el que provoca aquestes situacions de precarietat en la vida diària.

El capitalisme està dissenyat per produir els màxims beneficis econòmics i no per donar resposta a les necessitats humanes col·lectives. Així s’explica l’augment de la pobresa, la concentració de fortunes en poques mans i la degradació mediambiental. Així doncs, la solució d'aquests problemes socials i haurà de passar obligatòriament per la modificació urgent de les bases que sostenen l’economia de mercat.

Des de L’Ovella Negra, fruit d’un replantejament del projecte associatiu, ens hem proposat denunciar les terribles conseqüències del capitalisme i, sobretot, intentar donar a conèixer les alternatives que ja existeixen i que mica en mica s’estan construint, com per exemple entre el 20 i 25 de gener, durant la celebració del VI Fòrum Social Mundial de Nairobi.

Per començar a pensar-hi podriem plantejar-nos: a qui beneficia aquesta situació? qui decideix que això sigui així?, qui està interessat en fer que aquesta situació perduri?, i sobretot, com podem ajudar a canviar-lo?

(article publicat al diari Més Maresa el dimarts 6 de febrer)